diumenge, 18 de febrer de 2018

"He visto cosas que nunca creeriáis..."

Doncs ara que ha passat un temps diré els motius perquè vaig deixar el sindicat on estava, no diré el nom d'aquest (els que em coneixeu hi ha sabeu quin és) més que res per respecte a la gent que obra el local i fa feina. Ens uns 10 anys al sindicat he hagut d'escoltar coses com:

En una acte que s'havia de fer amb un altre sindicat i que va vetar la comissió de social en nom del sindicat i finalment va aprovar una assemblea, una afiliada referint-se a aquest i a realitzar actes amb altres organitzacions va arribar a la conclusió que -¿Y que será lo siguiente juntarnos con nazis? 

Després d'una manifestació del primer de maig on 2 persones del sindicat ens havíem reunit amb altres col·lectius per organitzar-la no se'ls hi acut res més que en una assemblea aprovar un escrit per enviar als altres col·lectius fotent a parir els indepes i dient textualment que manipulen, ja que el gloriós sindicat no havia pogut anar amb la pancarta davant la manifestació i s'havien tirat petards que havien fet plorar els nens. En comptes d'anar a la reunió i di'ls-hi a la cara, vam ser les dues persones que vam anar a les reunions anteriors les que vam haver de llegir l'escrit. A l'assemblea on es va decidir enviar l'escrit, no només hi havia talibans, sinó altre gent que va callar o estava d'acord amb l'escrit, i és que el problema no només són els talibans sinó els que han callat tantes vegades i hem sigut els de sempre els que ens hi haguem hagut d'enfrontar. Així doncs, les assemblees acaben decidint segons si el sector taliban hi va o no, i per les coses importants vaya si apareixien... i el sindicat no té cap estratègia i va donant tombs segons qui aparegui per l'assemblea.

Sobre el procés independentista, amb trobo a l'afiliat que fitxava cada dia que obria el sindicat per tal de fer discursos sobre cremar empreses, trencar cames a empresaris o dir que tota la culpa de la situació de l'anarcosindicalisme és dels reformistes, Podemos o els indepes; dient-me això: -Los Jordis están en la cárcel porque desviaron dinero a Òmnium y la ANC para financiar la Banca Catalana del nuevo estado catalán. Ho devia llegir a La Razón o a l'Ok Diario.

Un afiliat de la Comissió Sindical volia que el sindicat participés en una comissió amb altres sindicats i l'Ajuntament sobre les condicions dels treballadors del comerç, es va vetar que el sindicat hi participés, segons una afiliada: -Eso se arregla con un par de hostias.

Aquestes són les grans aportacions dels talibans a l'anarcosindicalisme, així són els dies en el món imaginari de Talibània. Perquè matar-te a reunir-te amb treballadors i empreses puguen cremar sucursals i trencar cames d'empresaris? Si de veritat fessin el que diuen a hores d'ara tots els empresaris de l'estat estarien en cadira de rodes i ni una sola empresa s'hagués lliurat del foc revolucionari. 

El més curiós de tot plegat és que els que fan aquests discursos megarevolucionaris passats de rosca, que donen lliçons sobre anarcosindicalisme i "lucha obrera", porten anys i anys sense treballar i cobrant de "Papá Estado". També és curiós que estan tan confiats amb la seva ideologia després siguin els primers en no voler fer res amb altres organitzacions no fos cas que ens contaminin. 

El problema no només són aquests talibans que el cap i a la fi són quatre, sinó la gent que els ha estat cobrint o callant, perquè ja se sap que "tots som llibertaris, companys i iguals". I no no som tots iguals ni servim pel mateix, i ni tan sols veiem al món igual. De fet, te'n adones que alguna cosa no va bé, quan estàs més còmode i tens més amb comú amb alguna gent d'altres organitzacions, que amb els que van a l'assemblea de la teva. 

Per aguantar gent així i que a més siguem els de sempre els que ens haguem d'enfrontar a ells, se'm acudeix reservar el meu temps per altres coses més interessants, com veure una peli al sofà, prendre algo amb els amics, llegir un llibre, fotre un polvo, anar al gimnàs, etc.

Una sindicat pot  ser independent (no rebre subvencions), horitzontal i tenir com a objectiu que els treballadors prenguin el control de les seves vides, és a dir, tinguin el control de l'economia, però si part de la gent que la forma està a un altre planeta i es dedica a donar discursos de Nestor Mackno, Proudhon o Bakunin, a parlar del cas Scala, del 36 o del reformistes i dolents que són els demés sense venir res el cas, no serveix de res. I encara menys si els demés no els hi paren els peus sinó que se'ls tracta com a companys o fins i tot se'ls hi dóna càrrecs.

Tots aquests discursos superevolucionaris no serveixen de res si després no fan res res apart de críticar i prohibir com la inquisició. No serveixen de res si després no hi ha prou-te gent capacitada i amb una disciplina constant per anar a negociar millores laborals en una empresa, no sap rebre els treballadors que vénen a una consulta o no saben interpretar una nòmina,etc. en fi, que no els interessa fer sindicalisme.

Tot i això em quedo amb el positiu que s'ha fet en aquest temps, com per exemple aturar una baixada salarial a unes treballadores d'una residència de la 3ª edat, després d'una Vaga; que pujessin el sou a tots els conserges d'una multinacional de la província de Barcelona, diverses readmissions, la reactivació i creixement durant un temps del sindicat, les jornades i xerrades sobre memòria històrica. I també s'ha de dir que la gent que obre el local i curra no és igual que els talibans i a més hi ha sindicats funcionant arreu de l'estat, així que ja es veurà d'aquí un temps si la cosa va endavant o no.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada