dijous, 2 de novembre de 2017

Benvinguts a la República que mai va existir. I ara què?


El passat 27 d'octubre no es va proclamar la independència, encara que milers de persones ho celebressin i nombrosos mitjans així ho publiquessin. El que va aprovar el  govern de JxSi amb el suport de la CUP, va ser la proposta d'obrir un procés constituent que acabés amb l'aprovació i constitució de la República Catalana. Santi Vila va dimitir abans de produir-se la votació, tot i sabent que ocupava la conselleria d'un govern que pretenia aprovar i realitzar aquest procés i constitució de la república; com a conseqüència a diferència de la resta de consellers que han hagut de declarar al tribunal suprem, la petició de la fiscalia  es de 50.000€ de fiança i no de presó incondicional com la resta. Les seves posicions polítiques són legítimes, el que no és legítim és formar part d'un govern amb un programa que no vols complir i baixar del vaixell quan una part d'aquest programa s'aplica.

El Procés Constituent i aprovació de la república catalana no s'ha produït perquè el govern després de la seva aprovació no el va aplicar, en cap moment després de l'aprovació va desobeir el marc legal espanyol. De fet, la votació i aprovació de l'inici del procés constituent, es va realitzar a causa de la pressió independentista i la negativa del govern espanyol a retirar el 155, sinó Puigdemont i bona part del PDECAT estaven disposats a convocar eleccions autonòmiques, tal i com es va veure en els canvis de guió i retards en la roda de premsa del president el 26 d'octubre.

No van existir mai unes estructures d'estat, ni suports internacionals a la independència de Catalunya, com havien afirmat els principals líders del procés. I Junqueras, o havia calculat molt malament o estava enganyant a la gent quan afirmava que l'economia no se'n ressentiria, sinó que aniria millor. Les guerres en els païssos mal anomenats "desenvolupats" són econòmiques, i el govern espanyol tenia un as amagat amb la fuga d'empreses, tot i que les empreses no han marxat sinó que han canviat la seu social, ha sigut suficient per espantar part de la població i generar dubtes sobre el procés. I la CUP no sabia res de que no existien aquestes estructures d'estat ni suports internacionals? Si és així han sigut molt il·lusos. Per crear un nou estat, almenys cal:

-Proclamar-lo, cosa que no es va fer.

-Els cossos de seguretat del teu territori han de deixar d'obeir les ordres del govern central, complint només les emanades dels càrrecs del nou estat, en aquest cas, les del conseller d'interior Joaquim Forn. Per tant, aquest havia d'haver desobeït l'estat negant-se a dimitir, i ordenar als Mossos d'Esquadra que defensessin les institucions catalanes i la nova República. 

-Disposar de  suficients  suport internacionals. La "República Catalana" només ha rebut el  suport d'un Ministre d'Ossètia del sud, tot i els nombrosos viatges de l'auto-anomenat ministre d'exteriors Raul Romeva per cercar suport a la independència; ara ens falta saber quan han costat tots aquests viatges, àpats i ambaixades, i no només a la oposició sinó als propis votants de JxSi i a tots els catalans, ja que aquests havien de servir per aconseguir el suport internacional, i el resultat ha sigut nul. Val a dir, que també és difícil que  algun país doni suport a  una nova república que ni tan sols s'ha declarat, o quan s'aprova l'inici del procés de constitució de la República, el president i quatre consellers marxen a Bèlgica en comptes de continuar als seus càrrecs per defensar-la. És legítim jo tampoc voldria acabar a la presó, la diferència és que jo no sóc president de Catalunya ni he aprovat l'inici d'un Procés Constituent, ni tampoc he afirmat públicament que s'estaven construint estructures d'estat, que teníem suports internacionals o que l'economia no se'n ressentiria. Hi ha qui ha dit que "l'exili" de Puigdemont ha sigut una jugada mestra per tal d'internacionalitzar el conflicte, jo no ho veig així. Si, segurament la intenció de Puigdemont és d'internacionalitzar el conflicte, el problema és que els principals paisos de la Unió Europea estan de part de l'estat espanyol , que estem en una UE dominada pels grans estats i lobbies econòmics, i la majoria dels seus paisos governats per la dreta i alguns amb el suport de l'extrema dreta.



Que C's o el PP tinguin propostes tan destructives com carregar-se la  immersió lingüística a les escoles i els mitjans públics catalans (si, TV3 manipula, però encara més TVE)  o que el govern de l'estat cada vegada sigui més repressor, no pot justificar els errors i les mentides del govern de la Generalitat. De debò es pensaven que Espanya negociaria la independència d'un territori que suposa casi el 20% del PIB de l'estat i que és la principal porta d'accés a Europa? Alguns es pensen que Espanya és només un país de "pandereta", "toros" i "paella", i que els catalans som més intel·ligents, més europeus, més demòcrates. Espanya pot ser un país de "pandereta" per la seva corrupció (nosaltres també hem tingut la pròpia), programes de televisió, ignorància respecte els altres pobles que formen l'estat,etc. Però també és cert que és un país que es troba dins la UE i la OTAN , i que en una Europa on existeixen moviments nacionalistes i independentistes i on manen els grans estats i poders econòmics, no interessa que una part d'un dels seus paisos es "desestabilitzi" i es separi.

I ara què? La solució a les demandes d'una part important del poble català, passen pel dret a l'autodeterminació. Però això tots sabem que és impossible en un estat governat pel PP amb el suport de C's i també el PSOE quan cal defensar la "sagrada unitat de la pàtria". Els Comuns i PODEMOS parlen d'un referèndum pactat, però també saben que això actualment és impossible, també parlaven de diàleg, però és difícil que hi hagi diàleg si un vol exercir el dret d'autodeterminació i et responen amb cops de porra i empresonaments. Se'm fa difícil dir què és més impossible, si un referèndum pactat o una DUI on el govern de la Generalitat tingui una majoria més clara i s'impliqui per exercir-la. A aquí els que si que han complert, va ser tota la gent que es va mobilitzar i va donar la cara pel referèndum de l'1 d'octubre, clar que cal mobilitzar-se més i realitzar més accions si es vol la independència, qui estaria disposat a realitzar una Vaga de tres dies o més? I de mobilitzacions continues amb talls de les principals vies de comunicació i infraestructures? Jo crec que ara poca gent,  però encara dubto més dels polítics, que puguin novament no estar a l'altura, fins i tot en una situació més favorable. 

Personalment no em sento espanyol, però no em faria res ser-ho en una Espanya que reconegués els diferents pobles i el dret a l'autodeterminació d'aquests, una Espanya que trenqués amb l'aparell judicial i amb els polítics hereus del franquisme. Però el resultat de tot plegat (de moment) els dos jordis i ara el Junqueras i els 7 exconcellers es a la presó per defensar el dret a l'autodeterminació; una Generalitat intervinguda i un nacionalisme espanyol que ha acabat de sortir de la caverna. Tot i no haver proclamat la independència, l'estat espanyol ha actuat amb tota la repressió.

La repressió sempre ha existit i no només cap els independentistes catalans, sinó també contra anarquistes, comunistes, abertzales, les càrregues dels Mossos contra el 15, o simplement persones que són jutjades i condemnades per dir el que pensen, com els tuiters o els 12 rapers del grup "La Insurgencia" que igual que els exconsellers han començat a declarar aquest 2 de novembre. El que passa és que la repressió s'ha estès a altres persones que abans no la patien, ens trobem davant un estat cada vegada més autoritari. Si volem fer front a aquesta repressió de l'estat i els seus aliats, cal que recuperem la força al carrer dels moviments socials de base, més enllà d'eleccions i campanyes electorals.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada