dimarts, 20 de desembre de 2016

Parlem de feminisme

Què és per mi el feminisme? Doncs el moviment que busca la igualtat d'oportunitats entre dones i homes. Igualtat per accedir a una feina digne, igualtat per poder decidir sobre el propi cos, igualtat per poder compaginar treball domèstic i feina, igualtat salarial,etc. El feminisme lluita contra la societat masclista en la que vivim que relega les dones a una situació de subordinació respecte els homes. La ideologia patriarcal és presentada com quelcom natural, educant desde ben petits per exemple que les nenes han de jugar a realitzar tasques de la llars o a nines i els homes a cotxes, batalles, etc.



El feminisme rebutja l’andropocentrisme, que seria l’estudi des de un punt de vista únicament masculí i l’ús dels resultats com a vàlids per fer una generalització i aplicar-los a totes les persones, tant homes com dones. Cal tenir en compte que fins ben entrat el segle XX la majoria d’investigadors eren homes i els estudis anaven destinats exclusivament a aquests. Això no només afectava l’àmbit científic, sinó que el domini dels homes també es donava en nombrosos àmbits: literari, mitjans de comunicació, ensenyament i material educatiu, administració pública, justícia, sanitat,etc. Aquest domini de la producció intel·lectual per part dels homes blancs, heterosexuals i amb un bon nivell econòmic, també afectava altres àmbits, marginant o relegant a altres ètnies, sexes i tendències sexuals o classes socials.

Què no és feminisme? 

El "feminisme" del poder: Voler fer creure que hi ha més igualtat entre homes i dones perquè aquestes ocupen càrrecs d’empreses o gestionen càrrecs polítics. Per mi que una dona sigui presidenta de tal multinacional que continua contaminant el planeta i pagant una misèria als seus treballadors, no és cap avenç. Tampoc que una dona sigui presidenta de tal país i realitzi polítiques antisocials. Ens volen vendre que això és feminisme, el fet que els càrrecs de poder el portin dones, no significa que ho faran millor. El problema és el poder, no canviar de sexe qui ocupa aquest poder per camuflar-lo i fer-lo més amable. Hillary Clinton pel fet de ser dona no deixa de ser una psicòpata ferma defensora de les intervencions militars a Líbia i Síria (i amb això no estic dient que Trump sigui millor).
Hi ha la llegenda de que les dones són més sensibles que els homes, també més dialogants, i que per tant si governessin s'acabarien els conflictes i les guerres. Això és mentida, el filldeputisme (perdó per utilitzar aquest terme sexista, antropocèntric, falocèntric, feixista,etc), el poden portar a terme tant dones com homes, el que passa és que les dones se les ha relegat a un segon pla i han tingut molt menys accés als càrrecs de poder. Però vaja, que el % de cabronisme en el sexe femení estic segur que és similar al sexe masculí.

El feminisme de postureo: Igual com molts altres postureos, vaja. Doncs els i les que van de feministes (i a  vegades ultrafeministes), portant samarretes contra la opressió patriarcal, parlant tot el dia en femení, fent discursos feministes tot el dia,etc. Després dins aquest grup hi ha les que diuen que tots els homes som iguals: una tita amb potes sense cervell; que només pensem amb la polla; que som uns violadors potencials; que només sabem parlar de cotxes, futbol i dones,etc. El curiós després, és veure com algunes d'aquestes ""feministes"" es deixen trepitjar per la seva parella o grapejar per un babós. Però com he dit el principi, això passa amb molts -ismes, gent que et fa un discurs esquerranista de la hòstia i porta samarretes amb la falç i el martell i només han vist treballadors a la peli de Novecento i quan van amb el tren cap a la Universitat i passen per un polígon industrial. O gent que es pensa que l'anarquisme és drogar-se, pixar-se per les parets, escriure tot amb K i anar amb pintes "diferents" a la resta de mortals. I això no fa, o no hauria de fer que deixin de ser legítimes i justes les demandes del feminisme, dels drets laborals o la crítica al poder polític-econòmic.


El feminisme no és el mateix que el masclisme

Hi ha alguns imbècils que diuen que el feminisme és igual que el masclisme, doncs no, no té res a veure. El feminisme vol la igualtat d'oportunitats (no que siguem iguals, ja que som diferents) entre homes i dones i el masclisme la submissió de la dona. Que hi hagi dones que s’anomenin feministes i hagin dit alguna animalada com per exemple que tots els homes s’han de matar, doncs no vol dir que totes les feministes pensin igual ni que ser feminista hagi deixat de tenir sentit. De gilipollades en diem tant homes com dones, o bé perquè som gilipolles o perquè ens ha passat alguna cosa que ha provocat que ens indignem tant que acabem dient alguna gilipollada. Per exemple, si una dona surt de festa i torna a casa sola, i ja li ha passat més d'una vegada que la segueixi algún home, doncs trobo bastant normal que pensi que bona part dels homes són uns assetjadors, o encara més fàcil, si una noia surt de festa a una discoteca i hi ha un bon grapat d'homes babejant al seu voltant, doncs trobo bastant normal que pensi que molts homes són uns babosos.

És com aquests antifeministes que utilitzen com a "argument" les denúncies falses per maltractament, per dir que moltes o la majoria de denúncies que realitzen les dones contra els homes són falses (1). Que hi hagi denúncies falses, no treu que no hi hagi violència masclista, cada dos per tres estan pelant dones (2) A veure... doncs no és el mateix anar sol pel carrer a les tantes de la nit sent home que sent dona, sent dona et pot sortir un tarat que vulgui abusar de tu, sent home és bastant complicat que una dona acabi abusant de tu o violant-te. Només cal veure com s’utilitza el cos de la dona en molts anuncis, com a objecte sexual, com un producte més. Això vol dir que tots els homes som uns violadors? No, però si que estem en una societat masclista on molts homes es creuen amb el dret de fer el que vulguin amb el cos de les dones. O quan es parla de prostitució i es diu que les prostitutes ho fan perquè volen, perquè cobren més, doncs això és el cas d’algunes, i la solució no és dir: -Ah, com que ho fan perquè volen, doncs que continuïn. Sinó donar alternatives laborals no només a les dones que ho fan per obligació a través de màfies (la majoria), sinó també a les que diuen que ho fan perquè volen. L'abolició de la prostitució no s’aconsegueix d’un dia per l’altra, si hi ha prostitutes (a part de les que ho fan obligades), és perquè hi ha una demanda, per tant també passa perquè des de petits els homes no vegin una dona com un producte més i se’n vagin de putes com aquell qui se’n va a jugar a la petanca. Amb la legalització segurament es millorarien les condicions higèniques i laborals, però no s’acabaria amb els abusos, maltractaments ni tan sols amb les màfies; pels clients parlar de legalització i quedar-se tan ample és el més fàcil, de la mateixa manera que pot interessar a les prostitutes més privilegiades, però si més enllà de la legalització no s’intenta canviar l’educació, la publicitat, etc el problema de que es vegi el cos d’una dona com un producte a utilitzar, seguirà. Això és com els que diuen que canviant el sistema econòmic per un de més just, s'acabaria amb el masclisme, doncs no, el masclisme és un problema de tradicions, cultural, d'educació i canviant el sistema econòmic sense canviar el demés, el masclisme continuaria.

Tornant al tema de la teoria feminista, hi ha un tema interessant que tracta el feminisme a partir dels anys 70, el gènere. Aquest fa èmfasi en les múltiples identitats, donant pas més endavant a la teoria Queer (que no explicaré, perquè és un tema llarg i complicat que donaria per un altre text). El feminisme no únicament va qüestionar la construcció dels rols femenins, sinó també la masculinitat, en que s’atorguen una sèrie de rols a l’home com el ser fort, valent, insensible, sense emocions; lluitant per una masculinitat que permeti mostrar les emocions, la delicadesa, la tendresa i les cures. No sé si us ha passat mai a vosaltres, però jo més d’una vegada he intentat amagar que estava trist o plorant, i ho he fet "inconscientment", però si ho penso després ha sigut perquè en aquesta societat un home trist o plorant es veu com un home dèbil. 

Una cosa que si que no estic d’acord de certa part del feminisme actual, és el parlar en femení, per segons elles visibilitzar les dones i no utilitzar un llenguatge patriarcal. El tema està en que una paraula sigui en masculí no significa que tingui sexe masculí, el mateix passa amb el femení. Puc entendre que si per exemple en un article periodístic es parla d’un congrés de cardiòlegs on la meitat són dones, doncs es pugi parlar dels i les cardiòlogues, per tal de no invisibilitzar les dones. Ara bé, em sembla innecessari i inútil parlar en femení com fan alguns (per exemple l’esquerra independentista ho té molt interioritzat), però cadascú sabrà, mentre a mi no m’hi obliguin, rai. Per mi l’important és que independenment que una persona parli en femení o no, s'intenti comportar conseqüenment com pensa. 

D’una cosa que es queixen alguns, és de que hi ha feministes que es reuneixen sense acceptar homes. Doncs a mi no em sembla malament, pot tenir l’explicació per exemple que hagin viscut una experiència comuna com una situació incòmode amb algun home, assetjament, violació, o simplement que comparteixen preocupacions i es sentin més còmodes parlant entre dones. Sobre les manifestacions sense homes si que ho veig ja més problemàtic, perquè no veig perquè un home no pugui solidaritzar-se, però és la seva decisió i tampoc veig que sigui cap trauma ja que no totes les manifestacions feministes són només per a dones.

____________________________________________________________________________

(1) "De las casi 130.000 denuncias por violencia de género registradas en 2015 solo dos fueron falsas" Observatorioviolencia.org. 12/09/2016 <http://observatorioviolencia.org/de-las-casi-130-000-denuncias-por-violencia-de-genero-registradas-en-2015-solo-dos-fueron-falsas/>

(2) "Tres mujeres muertas por violencia machista en 48 horas". El Mundo, Sociedad. AgenciasNatalia Puga. 18/12/2016 <http://www.elmundo.es/sociedad/2016/12/18/5856a4e346163f020a8b4665.html>

"Mujeres asesinadas en España por violencia machista". IBASQUE.COM. <http://ibasque.com/mujeres-muertas-en-espana-por-violencia-machista/>

























Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada