divendres, 11 de novembre de 2016

Perquè Trump no és un feixista


Amb la victòria de Donald Trump, no han sigut pocs els que han saltat titllant-lo de feixista, com de costum es titlla de feixista a qualsevol que realitzi declaracions racistes i masclistes. Aquestes poden fer fàstic però això no el converteix automàticament en un feixista. El Front Nacional francès, Vox (aquests últims no els voten ni els seus familiars) i altres partits d’extrema dreta europeu han felicitat a Trump per la victòria, però que aquests partits comparteixin alguns dels postulats de Trump, no vol dir que Trump sigui un feixista.



Trump no vol acabar amb la democràcia bipartidista americana i crear un partit únic o transformar el partit republicà en un de feixista.

Trump no vol establir un corporativisme estatal ni vol dirigir bona part de l’economia, la única intervenció de la que ha parlat és la d’establir mesures perquè les empreses nord-americanes no es traslladin a un altre país on la mà d’obra és més barata. Aquesta crítica a la globalització econòmica coincideix amb l’esquerra, la diferència és que Trump i també l’extrema dreta ataquen el multiculturalisme i defensen els “valors” tradicionals de la nació. De fet, Sanders el rival demòcrata de Clinton situat a l’esquerra d’aquesta i que segurament hagués sigut millor rival que ella, ja li ha ofert col·laboració en cas de que pretengui millorar les condicions de vida de la classe treballadora. Trump, igual que Sanders es va dirigir també a la classe treballadora que havia perdut la feina a causa de les deslocalitzacions industrials, però a diferència de Sanders, Trump assenyalava també com a culpable el sector més dèbil, la immigració provinent de Mèxic. El problema és que a Sanders, que es definia com a socialista i proposava un sistema sanitari universal, ja es van encarregar de treure’l de la carrera presidencial.

Trump es racista i masclista, però no és un ultracatòlic com era el seu rival Ted Cruz, de fet, s’ha posicionat a favor dels matrimonis homosexuals. El feixisme genuí italià i sobretot el franquisme espanyol es recolzaven en el fonamentalisme de l’església catòlica, en canvi el nazisme en el racisme “darwinisme social”, tot i que el feixisme italià en la seva segona etapa també va recollir aspectes del racisme nazi, com l’antisemitisme. Trump ha realitzat declaracions racistes respecte els mexicans i ha rebut suports de l’entorn del Ku Klux Klan, però no es pot comparar amb el nazisme basat en una suposada superioritat de la raça aria, ni tampoc Trump és antisemita. Tant Hillary com Trump s’han mostrat partidaris de continuar amb el recolzament militar i econòmic a l’estat d’Israel.

El feixisme és expansionista i militarista, utilitza el nacionalisme de caràcter identitari i excloent per mobilitzar les masses i estendre el seu domini, en canvi Trump, tot i que si que utilitza un discurs nacionalista excloent on la “comunitat” de bons americans (adreçat sobretot als nord-americans blancs) ha d’expulsar els nord-americans dolents (immigrants il·legals), s’ha mostrat crític amb les intervencions nord-americanes i es preveu un replegament en la seva política exterior. Els demòcrates, teòricament més progressistes són tan o més intervencionistes que els republicans, Hillary Clinton va ser una de les promotores de la guerra a Líbia i partidària de la intervenció a Síria i anteriorment a l’Irak. Com sempre, l’excusa és la lluita contra el terrorisme i per treure algun dictador, però acaben deixant els països més destrossats del que estaven i provocant milions d’exiliats. És si més no curiós, que després alguns progres que diuen defensar els refugiats, aplaudeixin a Hillary Clinton. Si Hillary no ha aconseguit vèncer Trump és perquè no generava cap canvi ni il·lusió, i estava finançada pels principals lobbys econòmics del país, això els mitjans d’aquí ho han amagat força, mostrant simplement els discursos més incendiaris de Donald Trump, i després de la campanya a favor de Hillary, ara que ha guanyat Trump, surten tertulians i analistes explicant-nos el perquè, com si ningú sabés que això podia passar.

Trump, tampoc té una tropa de xoc que realitzi accions i actes violents al carrer com les S.A nazis o el Fasci italiani di Combattimento italià, sinó un macro-imperi empresarial propi i el suport de part de la classe treballadora blanca (tot i que també alguns llatins, els que poden votar i tenen certs “privilegis” i que temen que els seus compatriotes que han arribat més tard, els hi prenguin) que a causa de la globalització econòmica ha vist empitjorar el seu nivell de vida i també dels que no han empitjorat el seu nivell de vida, però tenen por que més immigració els hi tregui el que tenen.

El que fa de debò por de Trump és la seva negació a l'existència del canvi climàtic, cosa greu si tenim en compte que EUA és el país on es generen més gasos d’efecte hivernacle. I un altre aspecte que no fa tampoc gens de gràcia és si continuarà amb les declaracions contra les minories ètniques, ja que podria generar revoltes dins els EUA. Sembla ser però, que no és tan imbècil com sembla i durant la primera declaració després de la seva victòria ja va fer una crida per unir tots els nord-americans. Faltarà veure també que farà respecte el mur de la frontera amb Mèxic, que de fet, es parla de construir un mur, però hi ha una part de la frontera amb Mèxic que ja n’hi ha un de mur construït. Segurament endurirà les condicions per poder residir als EUA i obtenir la nacionalitat, però ho té complicat per expulsar tots els immigrants sense papers, ja que aquests sostenen part de l’economia nord-americana.

El discurs contrari a la globalització econòmica, contra “l’establishment”, és a dir, crític amb el control i poder de les grans corporacions sobre la població, amb la pèrdua de llocs de treball i nivell de vida a causa de les deslocalitzacions o de la competitivitat dels països emergents; el pot realitzar tant l’esquerra com la dreta. Les diferències és que l’esquerra no assenyalarà la immigració com a culpable de la pèrdua de llocs de treball o nivell de vida dels autòctons, sinó com a víctima dels seus governs, de l'espoli a que sotmet el sistema capitalista a aquests països i de les intervencions per interessos econòmics camuflades sota l’argumentació d’exportar la democràcia i la llibertat.

Als països mediterranis sembla ser on la dreta populista i l’extrema dreta no avancen, a l’estat espanyol no només perquè el PP reculli part del vot més dretà, sinó perquè existeixen xarxes i moviments de solidaritat com la PAH, moviments veïnals (en certs barris), sindicats combatius, i també nombrosos voluntaris en bancs d’aliments i ONG’s diverses, apart que el record del franquisme encara hi és present. Sense aquest bloc de contenció, el discurs populista de l’extrema dreta ho tindria molt més fàcil, ja que és més complicat per l’esquerra explicar que les injusticies són a causa d’un sistema desigual, que per l’extrema dreta assenyalar els immigrants com a culpables i exaltar els valors nacionalistes més excloents. Aquí el populisme prové de bona part del 15M i es diu Podemos, però més enllà de la crítica a certs aspectes de la globalització, no té res a veure amb Donald Trump o el populisme dels partits d’extrema dreta europeus, per molt que Albert Primo de Rivera digui que tot és igual.

En fi, que Trump és un ésser detestable, però no és un feixista.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada