dimecres, 16 de novembre de 2016

8 semblances i 2 diferències entre espanyols i catalans

Si sou del PP, C’s o també PSOE, podeu canviar el títol per "8 semblances i 2 diferències entre la resta d’ espanyols i catalans", per no ferir els vostres sentiments, i tal.

Companys i companyes, tothom i totdon, avui com índica el títol, parlarem de les semblances i diferències entre els espanyols i els catalans. Amb l'objectiu de que aquest text, realitzat amb el mètode científic, acabi amb els següents tòpics i creences:

Tòpics del espanyols contra els catalans: Som avariciosos i només pensem en fer calers, tots adorem a Jordi Pujol, només pensem en nosaltres mateixos, i volem deixar la resta d'Espanya sense aigua (no volem donar més aigua de l'Ebre perquè som uns insolidaris no perquè si en donem més, aquest es queda sense prou cabal), a Catalunya els nens que parlen en castellà a l'escola reben càstigs exemplars i ningú pot parlar en castellà perquè sinó pot ser deportat a la comunitat autònoma dels teus pares, avis o descendents llunyans. Totes aquestes tonteries o les diu gent mal informada que no ha estat a Catalunya o gent que ho sap però vol guanyar vots o té una patologia anticatalana, que també pot ser, també hi ha la patologia anticastellana.

Tòpics dels catalans contra els espanyols (o parts d'Espanya): Els andalusos tots són uns ganduls que viuen de les ajudes (aquesta última també l'apliquen alguns amb els immigrants). Clar que si vius a un lloc on els terratinents mai els hi ha interessat industrialitzar el país, ja que així tenien mà d'obra barata, potser també molts viuríem d'ajudes, altre cosa és que i hagi alguns que se'n aprofitin, com a tot arreu on hi ha algun subsidi o ajuda. Hi ha un altre "argument" que és utilitzat encara per alguns, i és el de que la immigració andalusa va ser promoguda per Franco per acabar amb el català, però la veritat, és que no hi ha cap prova d'això. El que si és evident, és que a Andalusia no hi havia prou-te feina el camp i que en un període d'expansió industrial a Catalunya, la burgesia catalana no en tenia prou amb la mà d'obra del país, per tant, els treballadors andalusos l'hi van venir de conya, i més si tenim en compte que ens trobàvem en ple franquisme (anys 50 i 60) on hi havia una forta repressió i la lluita obrera era complicada, a finals del 60 i als 70 que encara hi havia immigració, si que la lluita obrera i veïnal va aconseguir fer-se visible i posar contra les cordes el règim. 

Hi ha catalans, vull pensar que pocs, que es pensen que som més intel·ligents i treballadors que la resta i que ens encanta llevar-nos ben d'hora ben d'hora. Doncs sóc un mal català perquè no m'agrada gens llevar-me ben d'hora i menys a l'hivern que et lleves sense veure el sol, també sóc partidari de la migdiada segons quin dia.

Per últim, el tòpic típic contra els madrilenys és que tots són uns xulos i fatxes, i pel que fa els gallecs que sempre contesten amb un NS/NC.

Semblances:

1.) Som humans, tot i tenir especímens que no ho semblen.




2.) Pronto, revista del cor, és la revista més llegida a Espanya i Catalunya, seguida en segon lloc per ¡Hola!, també revista del cor (1)

3.) El País i els diaris esportius els més llegits. El diari més llegit a Catalunya i Espanya és El País (2), un diari que no destaca precisament per la seva objectivitat, a internacional es dedica a dir que bona és la OTAN i que dolent és el govern rús o xinès, o que dolent és el govern veneçolà i que bons els seus opositors (tots ells demòcrates de tota la vida). La última gran manipulació d'aquest diari ha sigut la posició totalment favorable a que el PSOE investís Mariano Rajoy i es treiés de sobre el Sánchez amb un "cop de partit".





El diari esportiu més llegit a tot l'estat, per sobre dels diaris generalistes, és el Marca, a Catalunya és el Mundo Deportivo que ocupa el tercer lloc (Op.cit) comptant els diaris de temàtica general. Mai entendré com tanta gent pot llegir diaris esportius, si apart del partit i altres esports que no siguin el futbol, el que fan és vendre fum sobre fitxatges i "culebrons" dels jugadors. A l'estiu, al no haver-hi futbol, els posibles fitxatges, "culebrons" i premsa rosa encara augmenten més, d'alguna manera han d'aconseguir omplir pàgines...

4.) Polítics xoriços. A l’estat espanyol el record de corrupció és com no pel PP (Gurtel, Barcenas, PP valencià), seguit del PSOE, (ERE’s Andalusia, corrupció a nombrosos Ajuntaments, com el de Sabadell) i també algún d'IU (targetes black de Bankia), també hi hem de sumar la monarquia amb Urdangarín i la Infanta Elena que "no sabía nada". A Catalunya el premi de la corrupció se l’endú l’antiga CiU (la que ha canviat de CDC a PDEcat) i Unió (pràcticament difunta), amb històries de corrupció pràcticament des del seu neixement: cas Banca catalana, cas Pallerols, 3%, finançament il·legal d'Unió, cas ITV, Adigsa, famiglia Pujol.

5.) L'esport principal d'espanyols i catalans és anar al bar per "rajar" dels polítics i els banquers, mentre es té la solució per a tot i es beuen unes quantes birres o "carajillos"(anomenats “cigalons” en català correcte). Els problemes de tots els nostres mals són dels banquers que ens roben, els polítics que ens menteixen, roben i retallen, o els sindicats que són tots uns venuts. Això si, nosaltres no tenim cap responsabilitat, com per exemple mosso de magatzem que s'hipotecava amb un cotxe d'alta gamma i una segona residència -benvingut al món real, mai podràs tenir el que té el teu amo, capsigrany. Tampoc és que fem gran cosa ni uns ni altres, o quanta gent està en alguna organització per intentar millorar les coses? Poca, una part, doncs pot sortir el carrer contra la guerra, contra la corrupció o privatització de la sanitat, normalment quan la cosa passa tots els límits i pot afectar les seves vides.

6.) Bona part de la població li agrada veure el futbol i és "hooligan" d'algun equip. Pel que fa a les seleccions, el Barça representa el catalanisme en el món de l'esport, actuaria com una selecció catalana, però amb pocs jugadors catalans. El Real Madrid i l'Atlético, entre altres, serien els equips amb més sentiment espanyolista, tot i també haver-hi la selección española. I és que si ets espanyolista però no fatxa, no aniràs a celebrar el 12 d'octubre o a una missa franquista a aixecar la pota el 20 de novembre, sinó que t'hauràs d'esperar a alguna victòria de la selección, cosa fotuda quan hi havia el Clemente de seleccionador.
      



7.) Alt consum de drogues. Espanya és líder en consum de cocaïna i marihuana igual que Catalunya, de fet a Catalunya es consumeix més cocaïna que a altres zones de l'estat (3).

8.) Tertulians i columnistes afíns al poder (normalment escorats a la dreta) i molt demagògs: A Espanya apart dels tertulians del cor com Belén Estebán, tenen Alfonso Ussía, Miguel Ángel Rodríguez, Federico Quevedo, Montse Suárez, Fernando Sánchez Dragó, Hermann Tertsch, Eduardo García Serrano, Alfonso Rojo, Carlos Cuesta, Isabel Durán, Isabel Sansebastián, Eduardo Inda i Jaime González. Tots els que he nombrat són de dreta o extrema dreta, d'esquerres (social-liberals, socialdemòcrates, tampoc ens passem que no convidarant a un anarquista) tenim: Carmelo Encinas, José María Callejas, Elisa Beni, Antonio Miguel Carmona, Ignacio Escolar i a vegades conviden a algú de Pablemos, però a Pablo Iglesias, (també conegut com a "Gran Líder Suprem") ja no gaire, que està "enfainat" al Congrés (4)


A Catalunya en comptes dels tertulians afins a PPSOE i algun de PODEMOS-IU, la majoria són de la òrbita del PDEcat o en menor mesura d'ERC, però també podem trobar gent pròxima al PSC o nacionalistes espanyols de dretes com Juan Carlos Girauta, Enric Lacalle, Miquel Porta Perales o Álex Salmón. De la corda catalanista concervadora ens podem trobar a Joan B.Culla, Vicent Sanchís, Pere Mas, Vicent Partal, Quico Sallés, Montserrat Nebrera, Ampar Moliner (estil progre-hippie-guay, però no és progre) i la Rahola (val per 4 tertulians) que apareix sobretot a mitjans catalans però també a vegades a alguna televisió d'àmbit estatal i a on fagi falta. Rahola és convergent. encara que no ho digui, però sobretot sent una gran admiració cap el president màrtir Artur Mas.



Altar d'oració a Artur Mas, president màrtir caigut en combat per Catalunya a mans dels que no estimen el país, la CUP.


Al "loro" amb les tertúlies perquè són molt útils com a mitjà propagandístic, sobretot per convèncer la gent que no té les idees molt clares o que s'ho creu tot perquè ho han dit a la ràdio o a la televisió, per això n'hi ha tantes i tants tertulians, i perquè alguns reben suculentes sumes de diners participant-hi (5).

Diferències:


1.) Nosaltres sabem parlar com a mínim català i castellà, a més la majoria de catalanoparlants el dominem bé el castellà. 


2.) Diferències de caràcter històric i cultural. Aquestes són més difícils de definir clarament, però si que aquest caràcter català de "comerciant" -que no vol dir que tothom el tingui- pot tenir a veure en que Catalunya està situada en un territori de pas, un territori d'intercanvi de cultures i mercaderies, apart dels grecs i romans, els pirineus catalans no seran una frontera, sinó que serviran per establir relacions amb els occitants, per exemple amb la poesia trobadoresca del segle XI. A finals del segle XV a principis del x.XVI i haurà una gran immigració d'occitans cap a Catalunya, ja que la població catalana va disminuïr dràsticament a causa de la pesta i les pendèmies. De la cultura occitana ara en queda ben poca cosa, ja que els francesos van saber eliminar les cultures i llengües minoritàries, presentant la llengua i cultura francesa com la culta i avançada, la creadora de la il·lustració i la revolució francesa. A Espanya això no ho han sàpigut fer o no han volgut, el nacionalisme espanyol tot i els intents d'alguns (com quan Iglesias parla de "Pàtria" o Sánchez sortia amb una bandera espanyola gegant en un míting electoral) no és veu com defensor d'idees progresistes, sinó de plantejaments tradicionalistes i retrògrads -imperialisme a Amèrica, dictadura Primo de Rivera, Franco i el nacional-catolicisme, carlisme-. Podrien agafar la constitució de Cádiz però a la gent li sona com una cosa rara i és complicat canviar la percepció que el nacionalisme espanyol és defensat majoritàriament per la dreta.













_______________________________________________________________


(1) "Estadísticas de las revistas en 2015". BLOG IMPRIMIR MI REVISTA. 30 des. <2015 http://www.imprimirmirevista.es/blog/estadisticas-de-las-revistas-en-2015/>

(2) "Número de lectores de los principales periódicos españoles de octubre de 2015 a mayo de 2016 (en miles de lectores)". STATISTA. El portal de estadísticas. <https://es.statista.com/estadisticas/476795/periodicos-diarios-mas-leidos-en-espana/>

Franch, Pere i Guallar, Javier. Diaris i revistes: Panoràmica editorial i audiència a Catalunya (2014-2015)Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura 2016 .Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura - Universitat de Barcelona. e-ISSN: 2014-0088

(3) España se mantiene como líder de la UE en consumo de cocaína y cannabis. Informe. Observatorio Europeo de las Drogas. El Mundo. 4 de junio del 2015. <http://www.elmundo.es/espana/2015/06/04/55703f86e2704e6e5b8b4571.html>

Monreal, Ànnia. Estas son las drogas que más se consumen en cada comunidad de España. VangData. La Vanguardia. 2 de set. 2016. <http://www.lavanguardia.com/vangdata/20160902/4147162501/consumo-drogas-espana.html>

(4) "Los 25 mejores tertulianos políticos de la televisión". Broc, David i Blánquez, Javier. Columna. Playground. 8 de març del 2013 <http://www.playgroundmag.net/articulos/columnas/mejores-tertulianos-politicos-television_5_1057144279.html>

(5) Amón, Rubén. "Yo, tertuliano" Reportaje.El País semanal. El País. 25 nov. 2015. <http://elpais.com/elpais/2015/11/23/eps/1448277149_117813.html>

Moreno, Marisu."Tres tertulianos a sueldo de 'El Corte Inglés': Fernando Onega, Isabel Durán y Jaime González". Economía. elPlural.com.3 feb 2016 <http://www.elplural.com/2016/02/03/tres-tertulianos-a-sueldo-de-el-corte-ingles-fernando-onega-isabel-duran-y-jaime-gonzalez>

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada