dilluns, 31 d’octubre de 2016

Fés-me un «like» o ploro

"Nuestro tiempo prefiere la imagen a la cosa, la copia al original, la representación a la realidad, la apariencia al ser". Feuerbach. 

"Bajo todas sus formas particulares, información o propaganda, publicidad o consumo directo de diversiones, el espectáculo constituye el modelo presente de la vida socialmente dominante". Guy Debord.

 El 1967 es publica La societat de l’espectacle de Guy Debord, una crítica a la societat moderna en què en què segons Debord "Tot allò que una vegada va ser viscut directament es converteix en una mera representació". On la vida social autèntica havia estat substituïda per una imatge que la representava, és a dir, les relacions entre mercaderies han substituït les relacions personals. En aquest llibre, Debord reinterpreta vàries tesis De Karl Marx, en concret el de fetitxe de la mercaderia als mitjans de comunicació contemporanis. Debord també amplia el concepte marxista d’alienació per incloure les activitats que van més enllà del treball. Debord va ser un futuròleg a l’hora de denunciar l’impacte de les imatges a través de la tecnologia que a la seva època no s’havia desenvolupat encara com la coneixem en els nostres temps, ni existien les xarxes socials, ni tampoc s’havia produït una revolució tecnològica com l’accés a internet a milions de persones. Si que ja s’havia iniciat la societat de consum, els esports de masses o les tècniques de manipulació política a través del cinema, de fet aquestes últimes ja les havien iniciat els nazis amb el ministre de propaganda Joseph Goebbels o amb documentals com El triomf de la voluntat de Leni Riefenstahl, i posteriorment els americans a través del cinema bèl·lic de la II Guerra Mundial de Hollywood. Debord i la resta de situacionistes, foren l'última avantguarda europea i influïren en la revolta del maig del 68. La seva denúncia anava a dirigida cap a les noves formes d’alienació de la societat de consum, a través del turisme i els esports de masses, les tècniques d’arquitectura urbana, o el culte i la manipulació de la imatge. 

La societat de l’espectacle en què ens trobaríem ara, a causa d’aquests avenços tecnològics i del discurs dominant del culte al cos, té la seva principal conseqüència en la necessitat constant de projectar la nostra imatge a través de les xarxes "socials", perquè la resta d’usuaris la valorin positivament i nosaltres ens sentim millor (teòricament). La imatge que mostrem, ha d’amagar les nostres debilitats, ens hem de mostrar sempre alegres, vitals i guapos, tal com marca la publicitat i els seus cànons estètics. La malaltia o la vellesa s’han d’amagar i no pots mostrar-te trist o enfadat, sinó sempre jove, guapo i amb un somriure perfecte de dents blanques brillants. La pressió per ser jove, guapa i amb un cos perfecte, la pateix encara més la dona en la utilització que es fa del seu cos a la publicitat, tot i que en els últims temps també s’estan imposant certs cànons estètics cap els homes. Ens trobem en una societat hipervisualitzada on la gent està més pendent de penjar fotos somrient en paisatges en comptes de gaudir de l’indret, dels plats que menja en comptes de disfrutar del menjar, o de sortir de festa i estar més pendent de fer-se fotos somrient envoltat d’amics en comptes de passar-ho bé de festa i de les converses amb aquests amics, si és que de veritat són amics. És com si tot el que no hagi estat gravat, fotografiat i compartit amb la resta, no hagués existit i no tingués cap valor.



Així doncs, les relacions socials es presenten mediatitzades a través d’ imatges, el nostre cos es converteix en un producte més i acabem esdevenint pels demés allò que projectem, que sovint no té res a veure amb el que sentim i pensem. La imatge i l’espectacle en general, substitueix el paper que realitzava anteriorment la religió, convertir a l’home en un espectador passiu de la política, la producció i el consum, aconseguint que accepti l’ordre establert, que no es plantegi preguntar-se el perquè de les problemàtiques que afecten l’ésser humà i el món. 

Com a exemple d’aquest culte a fotografiar-ho o gravar-ho tot, recordo aquest estiu en una platja, com desde un penya-segat es tiraven uns nens a l’aigua i com en comptes d’estar per passar-se’ho bé gaudint del moment es dedicaven amb un pal de 'selfie' i una càmera a fer-se fotos fent ganyotes quan estaven a l’aire. També sortint de festa m’he trobat el típic grup que es passa tota l’estona dins una discoteca, bar o concert fent-se fotos de si mateixos fent veure que s’ho estan passant pipa. O simplement, proveu una cosa molt més senzilla, assenteu-vos a un vagó de tren i mireu quanta gent està amb el cap baix mirant el mòbil i quants estan mirant per la finestra o llegint un llibre.

Alguna cosa a malament a la societat quan hi ha gent que mor fent-se 'selfies' a penya-segats, es grava arriscant la seva vida tirant-se desde dalt d'edificis o pujant a torres d'alta tensió (1), es fa fotos de model davant d'Auswitch (2) o busca Pokemons a centres de tortura i extermini (3). És el què passa quan no hi ha cap moral, i no em refereixo a la moral cristiana, la moral pot ser de molt tipus, o ètica si se li prefereix dir així. No és que jo sigui un gran exemple de moralitat, també he tingut 'facebook' durant molts anys i he compartit part de la meva vida, però és que alguns estan arribant a fer unes coses que ja superen tots els límits i quan et penses que ja els han superat, surt algú altre i els tornar a superar; com la noia que vol arribar a ser la més gorda del món i el seu nòvio l'ajuda amb un embut mentre ho graven i en van treient diners (4).

Hi ha una sèrie que es diu Black Mirror, tracta de les conseqüències de l’ús de les noves tecnologies sobre les relacions humanes, en el primer capítol de la tercera temporada Caída en picado, ens mostra una societat on la gent aconsegueix escalar socialment a través de la valoració que fan d’ells els demés a través del mòbil, una societat on la gent viu totalment pendent de mostrar cap els altres una actitud perfecte perquè aquests els valorin positivament i on s’amaga qualsevol opinió negativa, crítica, tristesa o enfadament. No seria una societat tan allunyada de l’actual, ni tan estrany que la humanitat s’anés acostant cada vegada més cap aquests extrem de societat de l’aparença. El segon capítol de la primera temporada també és força interessant perquè tracta del perill de les noves tecnologies respecte la nostra privacitat, de fet , tots els capítols són interessants, així que us la recomano. 

Little, Omar. "Black Mirror 3x01 "Caída en picado" 23 de octubre del 2016. <http://www.eldestiladorcultural.es/series/piloto/black-mirror-3x01-caida-en-picado/> [Consulta: 31 d'octubre del 2016].




Si bé internet ha facilitat la creació de pàgines de contrainformació, que puguem donar la nostra opinió i trencar part del monopoli de la informació, també és veritat que ens trobem davant d’un excés d’informació i que el que passa a vegades és que la crítica acaba sent una firma al change.org o un tweet, mentre ens sentim millor per haver firmat per una bona causa o criticant tal multinacional i a la vida real acabem fent el contrari. Aquí no es tracta de limitar l’accés a les xarxes socials, ni de segrestar tots els pals de 'selfies' i mòbils, ja que seria impossible i a més en un tres i no res tornarien a estar al mercat. Sinó de ser conscients de l’ús que fem de la nostra imatge, d’intentar viure la vida real i no estar més pendent del "me gusta" de fulano de tal. D’eliminar la mercantilització dels nostres cossos i de les relacions socials, creant espais de sociabilitat o enfortint els ja existents. És complicat, però s’ha d’intentar.

"Unas turistas se hacen un selfie con un contenedor ardiendo de fondo" El Periódico. 2  de maig del 2014. [Consulta 31 d'octubre del 2016].




____________________________________________________

1. Alpañes, Enrique. "Muerte por 'selfie': La realidad que esconden los numeros". El País. Tentaciones. 30 de juny del 2016 <http://elpais.com/elpais/2016/02/04/tentaciones/1454589530_250716.html> [Consulta 31 d'octubre del 2016]
"Las formas absurdas de morir por hacerse un 'selfie' en situaciones extremas". BBC Mundo. 5 d'octubre del 2015 <http://www.bbc.com/mundo/noticias/2015/10/151005_selfies_peligrosos_muertes_jm> [Consulta 31 d'octubre del 2016]

2. "Un joven causa indignación por posar con bolsos de lujo en Auswitch [Fotos]". RT Actualidad. 27 d'agost del 2016 <https://actualidad.rt.com/actualidad/217235-joven-indignacion-fotos-posar-auschwitz>[Consulta 31 d'octubre del 2016].

3. "Museo del genocidio en Camboya elegido como lugar para jugar a PokemonGO". La Vanguardia. 10 d'agost  del 2016 <http://www.lavanguardia.com/internacional/20160810/403821074552/museo-del-genocidio-en-camboya-elegido-como-lugar-para-jugar-a-pokemon-go.html>.[Consulta 31 d'octubre del 2016].

4. "Come por un embudo y quiere ser la mujer más gorda del mundo". Diario Popular. 6 de setembre del 2016. <http://www.diariopopular.com.ar/notas/266951-come-un-embudo-y-quiere-ser-la-mujer-mas-gorda-del-mundo>. [Consulta 31 d'octubre del 2016].

3 comentaris:

  1. Molt bona entrada, felicitats! No tinc res més a dir, totalment d'acord, la realitat supera la ficció.
    Et recomano el canal de youtube Barcroft TV, on pots observar els límits de segons quins individus que corren pel món...Potser aquesta mateixa morbositat per veure'ls forma part del actual "desfase". És possible que Amenábar tingués raó amb la seva pel·lícula Tesis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies! Hi faré una ullada, a veure si em sorprenen amb alguna novetat jaja Està clar que si ningú mirés certes coses, com la noia aquesta que s'està gravant per ser la més gorda del món o els que es colen en torres per gravar-se tirant-se, segurament no ho farien. O no cal anar a aquests extrems, la gent que ven la seva vida en programes o revistes del cor o la gent que vol ser famosa participant en "Reality Shows". La gent que fa aquestes coses, ho acostuma a fer per fama o diners i els que ho miren per morbo, com jo ara que vaig a mirar aquesta pàgina que m'has dit jaja

      Elimina
    2. ajaja ja m'explicaràs si t'ha agradat el canal de Youtube!
      Suposo que és un fenomen que es retroalimenta...Ànims i continua amb el blog. Està tot molt ben redactat, m'agrada el to que li has donat! ;)

      Elimina