dilluns, 4 de maig de 2015

La plaga


Any 2115, l' humanitat es trobava en una situació crítica. Les grans ciutats havien quadruplicat la seva població especialment  la dels països més pobres, i les grans multinacionals alimentàries no tenien cap interès en repartir aliments a baix preu o gratuïtament, tot i que d’haver-ho fet continuarien mantenint els seus grans beneficis.

Un altre problema era la falta d’aigua potable a causa de la sobrepoblació, a més, molts rius es trobaven contaminats, de fet, la majoria de guerres ja no eren pel control dels recursos energètics com el gas o el petroli si no pel control dels pocs recursos hídrics que quedaven al planeta. Una de les solucions va ser construir desaladores però això va acabar amb els pocs peixos de tres ulls que quedaven.

Les tres grans potències i Espanya

Les grans potències eren tres, els EUA, el gran Imperi Xinès i l’Imperi Soviètic. Els EUA gràcies a la lluita feminista, per primera vegada tenien una dona com a presidenta, també la meitat de les multinacionals tenien com a presidenta una dona, incloent-hi el lobby armamentístic i la indústria alimentària basada en els transgènics. L’Imperi Xinès estava governant per Pol Pot I, dominava la majoria de països africans d’on n’obtenia mà d’obra barata i recursos naturals a baix preu. L’Imperi Soviètic estava governat per Putin II, després de guanyar les eleccions russes amb el Partit Comunista, un partit refundat, d’ideologia nacional-bolxevic Per una banda havia estatalitzat algunes empreses multinacionals estrangeres, i per l’altre realitzava un discurs nacionalista exacerbat i ja havien conquerit algunes repúbliques com Uzbequistan, Kazakhstan, Turkmenistan. A la majoria de països de l’est d’Europa governaven partits neonazis que havien tancat fronteres i fet fora o eliminat les minories ètniques, a Hungría el govern va declarar l’apedragament de gitanos com esport nacional.

L’únic país on pràcticament tota l’economia seguia estan estatalitzada era Corea del Nord. On el dictador Il Kim Sung pràcticava el canibalisme bullint nens en olles gegants mentre realitzava grans orgies, almenys un cop al mes.

Pel que fa a Espanya, governava Fausticio Aznar i la monarquia continuava amb Paquírrin II i la princesa Lilín Esteban; el programa més vist era Sálvame, i la revista més llegida desde feia més d’un segle seguia sent el Pronto. La moda dels "tetes y tetas" es va estendre del País Valencià arreu de l’estat, així que el jovent dedicava bona part del seu temps lliure a muscular-se o fer fitness al gimnàs. Catalunya després d’un temps on va deixar de reclamar la independència per cansament ara la tornava a reclamar, a causa de les mesures del govern de Fausticio, entre elles una bandera d’Espanya gegant a cada capital de província o un 95% de classes en castellà; aquest 11 de setembre l’ANC tenia pensat fer la divuitena cadena humana.



Situació econòmica i desigualtats socials

A l'estat espanyol quedava poca indústria, després de que una part es traslladés als països de l’est i a la Xina, ara s’havia traslladat a Àfrica per tal de cercar mà d’obra barata, ja que els obrers d’aquests països havien començat a demanar pujades salarials i millores de les condicions de treball. El 95% de la població vivia en els països subdesenvolupats i el 5% en els anomenats països desenvolupats: EUA, Imperi Xinès i l’Imperi Soviètic. D’aquest 5% però, només un 2% es podia considerar “classe mitjana”; el 3% restant era gent que sobrevivia en treballs temporals o de l’economia submergida. La resta de població, el 95% vivia de les deixalles que deixaven els països desenvolupats als seus països, o d’altres activitats, com el segrest de turistes. Els homes més rics, unes 1500 persones, tenien el control del 99% de les empreses i pràcticament tots els pocs recursos que quedaven per explotar. Alguns d’ells vivien en els països subdesenvolupats al costat de les barraques, envoltats de murs elèctrics i agents de seguretat privada armats fins les dents. A vegades els rics, especialment als diumenges es dedicaven a llençar menjar i aigua als pobres, mentre animaven i gravaven com aquests es barallaven per aconseguir-los.

Tecnologia

La tecnologia havia avançat en poc temps a pasos de gegant. Però només hi tenien accés les persones que vivien als anomenats països desenvolupats. Hi havia un aparell que només posant els ingredients i escollint el plat, te’l feia al moment. Per lligar, hi havia un altre aparell que t’escanejava completament i et deia quines persones aprop de casa teva (o d’on volguessis) eren les més compatibles. Era una aplicació semblant a les actuals, però sense necessitat de mentir, si erets lleig, encara que fossis una gran persona, no podies optar per una persona maca, encara que fóssiu compatibles. Si no trobaves parella, s’havien creat uns robots obedients molt ben aconseguits. Les videoconsoles funcionaven per realitat virtual hi havia gent que es passava més hores a la realitat virtual que a la real. Hi havia un implant desde on es podia reproduir música i parlar per telèfon. I uns implants oculars on podies obtenir la informació que volguessis: Quins grans hipermercats hi havien més aprop, informació sobre una persona amb qui et trobessis pel carrer,el tren,etc, sempre i quan aquesta persona volgués compartir informació; així que pràcticament ja no feia falta parlar amb ningú, s’estava començant a produir un retrocés en la capacitat de parlar, escriure i llegir. Aquests aparells estaven creats per la macrocorporació Gooebbels, aquesta accedia a tota la informació de les persones. Gooebbels havia aconseguit uns guanys espectaculars venent aquesta informació a altres empreses o creant nous productes per satisfer els gustos dels consumidors. Aquests implants oculars desde que eren instal·lats gravaven tota la teva vida i es podien reproduir en pantalla, cosa que va provocar un augment de la violència de gènere, al descobrir algunes mentides o mitges veritats.

La resistència

Hi havia una part de la població oposada a aquest sistema desigual i a la falta d’humanitat que comportaven aquests “avenços tecnològics”. Eren pocs i molt perseguits, si la terra tenia uns 28.000 milions d’habitants, la resistència (almenys l’activa) estava formada per uns 150.000 activistes. Però la resistència es trobava molt dividida.

Per una banda hi havien els partidaris de canviar les coses presentant-se a eleccions, es tractava d’alguns comunistes moderats, ecologistes, o “socialdemòcrates radicals” però després del fracàs del govern de Manolo Iglesias a Espanya i el fracàs dels governs de l’esquerra radical a diversos països del mediterrani, quedaren molt reduïts els partidaris d’aquesta corrent. Més força tenien després del fracàs d’aquests governs, els partidaris de la via institucional però mantenint un peu al carrer, tot i que amb aquest discurs van governar a alguns indrets de Catalunya sense poder (i en altres casos sense voler) canviar les coses substancialment

D’altre banda, hi havien els anarquistes, barallats entre ells entre els partidaris de la insurrecció o els d’esperar a guanyar-se la simpatia de la població per fer la revolució. Dins els primers es trobaven diversos petits grups armats que éren desarticulats ràpidament per les forces de seguretat, ja que hi havien càmeres a cada cantonada i a més les empreses tecnològiques venien informació a la policia. De fet, l'estat, l'únic que encara no havia privatitzat del tot  éren els cossos repressius.

També hi havien anarquistes partidaris de col·laborar amb les altres forces d’esquerres, titllats de reformistes per altres anarquistes partidaris de no ajuntar-se mai amb els comunistes i altres esquerranistes, ja que deien que després t’apunyalaven per l’esquena o que podies contraure un herpes mortal. Amb el tema de les punyalades tenien raó, tot i que no sempre era així, però a vegades i en segons quines circumstàncies s’hagués fet més força i a més els anarquistes s’haguessin visibilitzat més en comptes d’aïllar-se.

De comunistes n’hi havia de tota mena, alguns més socialdemòcrates, altres stalinistes que s’emmirallaven en Corea del Nord especialment en el tema de les orgies d'Il Kim Sung, si éren obedients, el partit els hi pagava viatges gratis a Corea. Els trotksistes, eren uns 5000, dividits en 5000 partits diferents repartits arreu del planeta.

El problema d’alguns d’aquests resistents era la seva actitud. A vegades preferien quedar-se en la comoditat del ghetto, criticar-ho tot i mirar per sobre els demés.

Alguns dels resistents, sobretot anarquistes, i altres que no s’anomenaven com a tal però que simpatitzaven amb les idees llibertàries, van marxar de les grans urbs i van intentar viure a algunes zones muntanyoses i aïllades que encara quedaven, tot i que pocs van resistir als atacs dels estats recolzats per les multinacionals, que es dedicaven a emmetzinar les collites.



Els extraterrestres

Els extraterrestres feia molt temps que ens havien descobert, uns 400 anys aproximadament. Vivien en un planeta llunyà, fora de la vial lactea, però la seva tecnologia era tan avançada que els permetia veure’ns desde casa seva. Una de les seves aficions durant les estones lliures que tenien, era observar el planeta terra, tot menjant crispetes mentre pensaven coses com: -Mira aquests imbècils! ja tornen a matar-se pel control dels recursos, mentre enganyen a la població amb propaganda nacionalista o religiosa. –Goita tu que en són de rucs! que tenen un planeta amb prous recursos per alimentar tota la població, i bona part d’ella passa gana, i a sobre encara llencen tonelades i tonelades de menjar. -Mira! aquests ja es tornen a disparar per un tros de terra.

Els extraterrestres no tenien cap interès en visitar la terra. Ells ressolien els seus conflictes o realitzaven propostes i les executaven, mitjançant un sistema assembleari. Desde els barris, de cada barri anava un delegat a la reunió del municipi amb els acords previs de les respectiva assemblea. Per tal de realitzar projectes que afectaven a un territori més extens que el municipi, existia l’assemblea de delegats dels municipis. Hi havien diversos territoris, però no existia el concepte d’estat ni les fronteres, ni tan sols les fronteres econòmiques entre països rics i pobres, perquè no hi havien pobres. S’organitzaven totalment de baix a dalt, tots podien accedir a una educació, sanitat i mitjans de transports públics i gratuïts. Tot no era perfecte, a vegades hi havia gent egoísta, insolidària, etc, amb aquest tipus de gent el pitjor càstig era la indiferència i el despreci de la resta de població i si això no funcionava se’ls conduïa a una illa allunyada de la civilització on es podien fer la punyeta entre ells.

L’onze de setembre del 2115 i Mart

La tercera GM havia començat el 22 d’octubre, quan els partidaris d’integrar-se a la U.E i a la OTAN van enderrocar  el govern ucranià del prosoviètic Raskolnikov, elegit en unes eleccions democràtiques netes, segons els observadors internacionals. Novorrussia, que feia un segle que es trobava sota control pro-rus, va respondre intentant invaïr el territori ucrainès. L’imperi soviètic recolzà aquest atac enviant tancs i soldats que a principis de setembre ja es trobaven a les portes de Kiev. L'11 de setembre la presidenta dels EUA, la demòcrata, Carry S. Truman, pressionada pel lobby armamentístic i saben que difícilment guanyaria novament les eleccions a causa dels casos de corrupció en què s’havia vist esquitxada, va decidir tirar la bomba atòmica sobre la ciutat prorussa de Donetsk, creient que així la Guerra acabaria ràpidament. Però l’orgullós de Putin II va decidí respondre tirant la bomba atòmica sobre Nova York i Washington. Aquest fet va provocar la resposta dels EUA que va atacar amb la bomba les ciutats de Moscú i Sant Petesburg. D’un i altre costat es van llençar bombes a les principals ciutats d’ambdós països, i també dels seus respectius aliats.

Les conseqüències, apart dels milions de fiambres, van ser catastròfiques, la radiació es va estendre arreu del planeta. No tothom va morir, però la radiació va provocar la mutació dels escarbats, ara feien tres metres d’alt, eren molt més intel·ligents, i no en tenien prou amb la deixalla dels humans sinó que també devoraven els propis humans que havien sobreviscut. Els rics i les elits governamentals, van fugir en coets desde els seus refugis fins el planeta Mart, alguns ja feia anys que s’havien construït el seu xalet amb piscina.


A Mart els rics, es van reproduir ràpidament, creant pobres novament, a més s’havien emportat milers de negres perquè treballessin per ells. En un miler d’anys la humanitat va esgotar tots els recursos de Mart, havent d’abandonar el planeta i cercant un de nou on establir-se novament. Els escarbats estaven contents, ja que tenien un nou planeta on devorar deixalla, ja que la terra se’ls hi havia començat a quedar petita.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada