dimarts, 3 de març de 2015

500.000 assemblees per perdre el temps i no canviar res

Tot va començar amb el 15-M, molta gent va descobrir la paraula assemblea. El problema és que alguns van pensar-se que una assemblea era un lloc on discutir determinades qüestions, on cadascú pot portar el seu punt de vista, o encara pitjor, on dir allò que dius el bar mentres et prens una cervessa -Que tots son uns cabrons i que jo tinc la solució. Una assemblea és una reunió d'un grup més o menys nombros on parlar i discutir sobre diversos temes, però també és a on es decideix com actuar davant les qüestions que es plantegen.
A més les assemblees de centenars o fins i tot milers de persones on tot crist vol donar la seva opinió, sense un ordre del dia clar, resulten inoperants. Encara són més inútils, si a més i sumem que les assemblees obertes, són un iman de tarats que van a explicar la seva vida o d'aprenents de polítics que volen captar nous fidels, si, les assemblees poden ser fàcilment manipulables.

Les assemblees multitudinàries no serveixen per res, més enllà de passar l'estona o perdre el temps. Les organitzacions assembleàries que estan ben organitzades el que fan és que cadascuna de les seves assemblees locals nombren un delegat, cada delegat anirà a l'assemblea/ple/plenària/congrés (que agrupa tot l'àmbit territorial de l'organització) amb els acords de la seva assemblea i amb un ordre del dia tractat amb antelació a cada assemblea, el delegat portarà els acords de la seva respectiva assemblea a aquesta assemblea general. El delegat té cert marge per prendre decisions, sempre i quan les decisions que prengui no vagin en contra l'assemblea local, si no pot ser revocat o fins i tot expulsat. D'altre banda si l'assemblea local és molt gran, aquesta es pot dividir, i també poden existir els grups de treball.



Per tal de funcionar amb un mínim d'eficàcia, tota organització assembleària amb cert nombre de militants, té un mínim nivell de delegació. Tot i això el funcionament és molt més participatiu que el de votar cada 4 anys de la democràcia representativa i a més es controla en tot moment el que decideix el delegat.

Un altre problema, és el tema de l'assambleaitis. No per fer tres o més assembles a la setmana, ni militar a cinc organitzacions diferents, estàs aconseguint incidir en les diferents causes. Posem per exemple que si una persona milita en la organització per la llibertat del Tibet, en Salvem els dofins del Mar Negre, en l'Associació de Recollida de Taps de Plàstic per compar Cadires de Rodes amb Motor, en Contra del Tancament del CAP del barri i en un sindicat perquè li estan aplicant un ERO; doncs no podrà incidir en totes aquestes causes i haurà de triar entre quines li interessen més i on pot incidir de veritat. Si és un imbècil terminal, continuarà passant-se recollint taps de plàstic, donant diners per les foques i anant a les assembles de Free Tibet perquè li donen bon Karma i els monjos budistes són molt bona gent amb el seu poble. En canvi si té dos dits de front, doncs veurà que amb la lluita veïnal pot aconseguir que no li tanquin el CAP i així no haver de desplaçar-se en cas d'urgència i que amb la lluita sindical potser aconsegueix que no el facin fora.

El cap i a la fi, les organitzacions que funcionen són les que intentes buscar solucions a problemes reals: la PAHC contra els desnonaments i allotjant gent necessitada, les lluites veïnals que han aconseguit que no tanquin CAP's, els sindicats no institucionals aturant acomiadaments i baixades de salaris, o els diferents projectes cooperativus (no l'Abacus). Jo puc tenir un pensament anarquista, però a hores d'ara no serveix de res parlar de revolucions socials, per mi ser anarquista és ara intentar incidir en alguns d'aquests àmbits, el rebuig a l'autoritarisme, al poder, intentar conscienciar (sense menjar l'olla al personal),etc. S'ha de ser realista, que no vol dir canviar la teva forma de pensar, ja que si no, o acabes vivint al teu món imaginari particular, o de jove idealista universitari passes a votar o militar a la dreta (tot i que això els hi passa més als pijos de casa bona que de joves anaven de rebels).

També és recomanable no anar sempre a les assemblees on hi han els mateixos de sempre, és sa descobrir món, conèixer diferents realitats i pensaments. Perquè si no el que us pot passar és que us creieu que la ravulusió susial està al caure, utilitzeu frases d'algun pensador revolucionari i acabeu donant la brassa a la resta de mortals amb temes com la revolució permanent, el materialisme històric, si Stalin era un malparit autoritari i Trotski un angelet (la primera és certa, la segona no),etc. A més, si només et relaciones amb els mateixos pot ser que el cap d'unes generacions surtin éssers com aquest:



En fi, que les assemblees s'han de fer, però no cal fer assemblees per tot, ja que és inútil i crema al personal. A no sé clar que vulguis posar al teu currículum que la teva professió és: Activista, és a dir, sense ofici conegut. Les assemblees serveixen per decidir el funcionament general d'una organització, però si es fa una bona tasca o no, això dependrà del dia a dia dels militants d'aquesta. Posem el cas d'un sindicat, no serveix de res fer assemblees cada setmana, si tinc un Secretari d'Organització que m'amaga informació interna i difama dels companys, un Tresorer que es gasta la pasta de la organització en drogues i viatges al Carib, un Secretari General que roba cervesses, o un Secretari de Social que només organitza concerts punkis i quan es reuneix amb altres organitzacions diu que tots son uns reformistes traïdors menys nosaltres, ja es poden fer moltes assemblees, que la cosa no funciona. En canvi, si tinc unes secretaries que funcionen, que quan vé un treballador no li parlen del cas Scala, ni de l'escissió i intenten ser una eina útil per solucionar les seves problemàtiques i a més es fa un bon treball a nivell social, ja sigui muntant una cooperativa de consum o realitzant actes d'interès; doncs segurament que si tot rutlla, amb una assemblea el mes on es decideixin els pròxims actes, gestions, informes de gestions,etc. doncs ja n'hi haurà prou. A més si entre mig d'aquest mes algú té una proposta interessant sempre es pot enviar un correu i parlar-ne un dia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada