dimarts, 6 de gener de 2015

Actuem com un ramat d'ovelles?



De petits els nens observen i imiten als seus pares, així aprenen i actuen pel que veuen fer els més grans. Així els nens petits aprenen a parlar i caminar, entre moltes altres coses. El primer que ho fa un nen petit és imitar els seus pares perquè són la figura més propera a ells, les persones amb qui passen més estona. Més endavant imitarà el que vegi a la resta del seu entorn, a l'escola, al parc infantil, amb la resta de nens, professors,etc.




Aquesta forma d'aprenentatge mitjançant la imitació començarà a canviar en la preadolescència, on començen canvis tan psicològics com psíquics, però tot i això encara que no ens adonem compte moltes vegades continuem actuant per imitació, per exemple:




-Quan creues el semàfor vermell sense mirar perquè un altre la creuat, i potser ni has mirat si passava algun cotxe.




-Quan t'aixeques a pagar a un bar/restaurant perquè has vist que un altre o altres s'han aixecat. El fotut del cas, és que ara hauràs de fer cua perquè els acabin de pagar, quan si t'haguéssis esperat una estona més o hi haguéssis anat abans no hagués sigut necessari.

També quan demanes un plat de menjar quan veus que altre gent l'ha demanat, i després de demanar-lo tu més persones també el demanen.




Quan una sala de festa es posa de moda sense saber el perquè, igual que es buida i es posa de moda un altre lloc tampoc saben molt bé perquè. Hi ha llocs que si, que es pot saber perquè, perquè és l'únic lloc de festa de tal lloc o perquè posen música de moda, perquè han contractat una cambrera guapa i tots els tíos hi van (si, també passa...); però hi han altres llocs que no té una explicació.




-Quan la tira de cotxes per l'autopista van per l'esquerra o el mig, quan la dreta està buida, i tampoc és que vagin ràpid tots...




-Estètica i moda: Quan imitem la forma de vestir d'aquell cantant, actor, sèrie de televisió, o d'aquella botiga de roba que amb la publicitat que fa genere o torna una moda passada. Moda pijai: sudaderes Rams 23, es posen de moda les "espardenyes".Moda hispter: Barba, ulleres de pasta, camises de quadres (em crec diferent, però vesteixo i escolto el mateix que tantes altres persones i sóc un puto consumista que passo de tot; Bukowski, Kerouac i Burroughs m'escupirien). Moda Cristiano Ronaldo Bora-Bora (el que abans serien bakalas). A vegades tot això no és res més una forma de sentir-se protegit dins d'un grup. A veure, que no és res dolent imitar una estètica o alguna cosa d'una determinada estètica, el problema és quan et creus diferent per escoltar música independent o cinema independent o ets un clon dels teus altres amics i no tens cap inquietud ni personalitat pròpia. No sé, potser és que m'estic fent iaio, però tinc la sensació que els grups d'adolescents d'ara vesteixen i actuen de formes semblants, que abans hi havia més varietat dins d'un grup,
















Però de les imitacions les que trobo més estúpides són dues:




1.) Les tradicions: Haver d'anar a comprar regals perquè són tals festes crisitanes, tot i que molts no som cristians. Potser de les festes més estúpides per un no cristià és celebrar els sants, la meva família ho celebravem de més petit, clar que no em queixava perquè em regalaven alguna cosa, però ho celebravem per celebrar, per tradició. Per mi regalar alguna cosa s'hauria de fer-se quan et vé de gust, no perquè és tal data cristiana. Igual que Sant Jordi, doncs perquè no regalar una rosa o un llibre un altre dia? Roses és més fotut perquè no se'n troben tantes, però llibres... I Sant Jordi encara que la trobo una festa que està bé, pel tema de regalar llibres, però reis i nadal, ho trobo una tonteria. A més que t'obliguen anar a comprar durant les mateixes dates, amb tot de gent a les botigues i als carrers... Però a mi no m'hi obliguen... com que sóc pobre i una mica ranci, no regalo res.




L'únic bo d'aquestes festes són els àpats, pel bon menjar i per estar en família, sempre i quan els familiars es portin bé i no es tirin els plats pel cap. Que ja se sap que a vegades aquestes festes serveixen perquè aquells familiars que no es veuen en tot l'any tinguin l'oportunitat de retreure's tot el que s'han guardat durant l'any i el que l'altre any no es van dir.




Aquestes festes estan bé pel menjar i per la família, per veure el cosins i familiars que et cauen bé i no veus normalment, però vaja, que es podria fer qualsevol altre dia de l'any això. Així ens estalviaríem Papes Noels horteres penjats pels balcons, gent que a la feina li obliguen a disfressar-se o a posar-se el gorro de Papa Noel, evitar consumir coses innecessàries i tot els desperdici dels papers de regal o el consum de les llums nadalenques.

Tampoc és que odi el Nadal, més bastant igual, el que faig és evitar passar per llocs plens de gent i centres comercials. Però ens podríem estalviar-nos el, almenys algunes coses d'ell...




Altres tradicions que si que fan fàstic totalment són els correbous, el bou embolat, i el toro de tordesillas (encara més). Les justificacions dels defensors d'aquestes tradicions, són imbecilades com: "es que és tradició", "és que s'ha fet sempre", "és que sinó no hi haurien bous, perquè ningú els criaria",etc.




2.)Que la gent vagi on van els altres: Per exemple els que passen els diumenges al Centre Comercial. Tampoc entendré mai, la gent que se'n va de vacances a llocs com Benidorm. Vacances que en teoria són per descansar, desconectar, estar tranquil,etc; va, i es posen en un apartament de merda en un bloc ple d'altres apartaments de merda, envoltats d'altres blocs (de merda); i amb una platja plena a vessar, que t'estàs rossant amb el del costat, l'equip de música d'uns el sent tota la platja; i l'aigua del mar, està tan calenta com una piscina per nens petits (però més bruta). I qui diu Benidorm, diu Lloret i tants altres llocs. A més a aquests llocs hi ha gent que crida molt, hi han espanyols que ja criden molt (si aneu a l'estranger els reconeixereu ràpidament) i guiris borratxos.




Algú dirà, que són llocs barats, però també és barat agafar la motxila i fer una ruta per algunes cales o per la muntanya, o fer un viatge en cotxe pels pirineus, l'Ebre, Catalunya-Nord, Sud de França o Aragó. S'entén la gent que no té un duro i que se'n va a la Barceloneta o que algun dia de l'estiu hi vagis o a alguna platja del maresme; però no entenc la gent que passa les seves vacances en platges a rebentar.




"Buenu", també hi han altres imitacions estúpides com els selfies a penya-segats o el "balconing".











Passa que la gent que no actua per imitació (o no tant) i té més personalitat a vegades són considerats "bitxos raros", antisocials, tarats, etc. A mi és la gent que m'agrada, la gent que no es queda únicament amb una etiqueta, que té inquietuds, que li agrada descobrir llocs nous, conèixer gent nova. Almenys són més lliures que els altres.















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada