dimecres, 26 de febrer de 2014

El fantàstic món de la hosteleria

Si companys i companyes,  simpatitzants de la FAES, votants del PP, convergents que us penseu que el Mas representa la voluntat del poble i éssers de tota mena; avui parlarem del fantàstic món de la hosteleria. Entenén com a fantàstic, que passen coses increïbles: sous més baixos que un taller xinès, hores extres que no es paguen, canvis d'horaris sense avisar, clients tarats,etc...

Dividirem aquest anàlisi científic en els següents apartats:

1.) Qui conforma els treballadors/es de la hosteleria?
2.) Tipus d'empreses i salaris.
3.) Els clients. 
4.) Els jefe.

1.) Qui conforma els treballadors/es de la hosteleria.

Els treballadors/es de la hosteleria acostumen a ser joves sense estudis o amb estudis amb poques sortides - o sigui, actualment pràcticament tots-. Durant els anys de "bonança" econòmica et podien agafar sense experiència, servidor al seu primer treball en el sector al va tenir un estiu a una terrassa als 17 anys, actualment és molt complicat que agafin gent sense experiència. També el conformen treballadors/es més grans, amb molts anys d'experiència i que porten molt temps en una empresa, tot i això, aquests si es queden sense feina són els que ho tenen més fotut, perquè molts empresaris prefereixen gent jove, encara que tinguin menys experiència.
Aquí també hi podem afegir desde fa no gaires anys les famílies xinesos que s'estan quedant amb una pìla de bars. Hi han moltes llegendes urbanes entorn els xinesos que es queden els bars, que si són una màfia, que és per blanquejar diners,etc. Com que el que escriu això no ho sap, no puc confirmar res; el que si que penso que podria ser és que una sola persona amb capital tingués el control de diversos bars i demanés un tant per cent dels beneficis a les famílies de xinesos que els porten, sobre blanquejar diners, també és posible que es doni el cas, però no crec que tots els bars de xinesos serveixin per blanquejar diners.

2.) Tipus d'empreses i salaris.

Les empreses de la hosteleria es poden dividir bàsicament en dos:

2.1) Multinacionals o cadenes: Dins d'aquestes entrarien les més conegudes com Mc Donald's, Burger King, Pans & Company, Starbucks i altres no tan conegudes com els forns de Pa i cafeteries Granier, el 100 Montaditos o el grup Vip's (Gino's, La Tagliatella,etc).
La qualitat dels seu productes acostuma a ser una porqueria, igual que treballar-hi. S'acostuma a treballar en cadena i tindràs un superior a sobre per controlar com treballes i quan trigues a enllestir una comanda, per exemple al 100 Montaditos al temps que triga el que està a la cuina a realitzar una comanda és cronometrat i si trigues massa, bronca o al carrer.

En algunes d'aquestes cadenes, com per exemple el Viena, el producte és de més qualitat, però segurament no tant perquè una merda d'entrepà en miniatura et costi un ull de la cara i n'hagis de demanar almenys tres per fer passar la gana.

El salari d'aquests llocs acostuma a ser el mínim establert per conveni. No s'arrisquen a no fer-te contracte o pagar-te sota conveni, ja que acostumen a estar més controlats que els negocis petits. Una altre cosa és que et facin realizar tasques que no corresponen a la teva categoria professional; no et paguin les hores extres o no et renovin per tal d'estalviar-se els calers que suposaria tenir un treballador amb més antiguitat i contractant un altre uns mesos per tornar-lo a no renvovar pel mateix motiu (la no renovació mai dirant que és per aquesta causa).



2.2) Les petites empreses: En aquestes jo personalment hi he treballat més a gust, tot i que és possible que en algunes siguin unes rates infernals tan o més que a les grans, i apart de no fer-te contracte et paguin 2,5 euros l'hora a jornada completa. Però l'empresari que faci això és bastant tanoca - i confón ser bona persona amb ser un idiota terminal-, ja que després el treballador apart de no treballar a gust i fer tots els trapis possibles, a la que tingui la oportunitat ficarà mà a la caixa -a no sé que el treballador sigui un massoca-. Per tant, un jefe una mica intel·ligent com a mínim et pagarà 6 euros l'hora. A no sé que el jefe sigui un ranci els salaris de la hosteleria acostumen a ser els següents:

5-6 euros: Rancieja una mica...
7-8 euros: Correcte.
10 euros: Està bé.
+ de 10 euros està molt bé.

Clar, que si per exemple treballeu de nits a una discoteca, bar musical,etc, com a mínim us haurien de pagar 10 euros l'hora.

Tipus de petites empreses:

2.2.1) Familiars: Les porten membres d'una mateixa família, algunes les porten només membres de la mateixa família i altres contracten algun cambrer o cuiner que no és de la família. El tema dels bars xinesos, no sé si es podrien considerar empreses familiars o no, en les que l'empresa estigui en nom d'un familiar si, però desconeixo si és el cas de moltes, poques, algunes...

2.2.2) Empreses formades per un, dos o més socis, poden ser els mateixos socis els que treballin allà. Algunes depenent del volum de feina han de contractar a més gent, però això també dependrà de si els ingresos del negoci permeten contractar a més persones. Normalment en el sector de la hosteleria el que posa un negoci ha de pringar bastant, almenys als primers anys, ja que s'ha de recuperar la inversió inicial, això vol dir haver de treballar una pila d'hores, caps de setmana,etc. Ja que a no sé que estiguis forrat no pots contractar a ningú o poca gent més, i encara que estiguis forrat hauries de posar algú de confiança que et portés el negoci. A vegades també existeix la figura del soci capitalista, que posa una part de la pasta per iniciar el negoci, però no treballa en aquest, i es queda una part dels beneficis un cop recuperada la inversió.

3.) Els clients.

Aquí descriuré els tipus de clients que m'he trobat en aquest món:

3.1) Les iaies criptoconvergents del centre: Sens dubte, una de les espècies de client més detestables. Especialistes en donar pel sac quan demanen un cafè, per ex: Tallat, descafeïnat de màquina, que no cremi, sense escuma i amb dos sobres de sacarina. La putada és quan et vénen en grup o tens la cafeteria plena, putada perquè volen ser les primeres han ser ateses encara que hagin entrat les últimes i putada perquè els hi hauràs de fer els cafès com t'han dit, si no te'l fan tornar a fer.
Cosa que provoca que tinguis ganes de tenir un pot de cianur entre les mans per fica'ls-hi al cafè.

3.2) Els nens i nenes pijes repelents del centre: Un altre ésser odiós, tan o més que les iaies. També volen ser els primers en ser atesos, acostumen a pagar per separat i tots amb bitllets grans o tots amb monedes petites, sembla que es posin d'acord. A més sempre deixen les taules fetes una merda.



3.3) Els manolos "carajilleros": Aquests vénen ja de bon matí a inflar-se de "carajillos" (també coneguts com cigalons, en català normatiu) i explicar-te la seva trista existència. Es poden passar el dia al bar, o si no van venint després a fer la birra del migdia, la tarda i la nit. El millor és no segui'ls-hi el rotllo, ja que si els hi dones corda encara es queden més estona, passar d'ells i donar pel seguit.



3.4) Clients dats pel sac: Volen ser els primers han ser servits, hagin arribat quan hagin arribat. Demanen les coses per tandes, en comptes de demanar-ho tot de cop o almenys no 50 vegades, fet que provoca que hagis de fer 50 viatges pel senyor/a. Si no els serveixes els primers es queixen.

3.5) El clients que no se' n van ni que els matis: Del pitjor tipus de client, després d'una dura jornada laboral vé el típic client a última hora o ja s'ha passat la tarda o dia allà, i no hi ha manera de fer-lo fora. Apagues els llums, treus la música, pujes les cadires, escombres... però no hi ha manera que marxin. Arriba un moment que els hi has de dir que fotin el camp, que has de plegar; n'hi ha alguns que encara són capaços de demanar-te una copa i que et quedis una estona més. També s'ha donat el cas de clients que un cop has recollit la terrassa, tornen a posar les cadires i les taules i s'assenten, llavors ja és qüestió de colpejar-los sense pietat amb el pal de l'escombra.
En els bars o restaurants els clients sovint es pensen que tu ets el seu esclau personal i que has d'estar exlusivament per ells, hi ha poca gent que en moments de feina o quan s'ha de tancar es posen en el lloc del cambrer. El que tampoc es pensen, és que si et toquen molt la pera, seran els últims en ser servits, en canvi la persona que no dóna pel sac l'atendràs primer.

3.5) Client habitual correcte o client habitual (o no) bonrollista: El client habitual correcte no porta cap problema, és educat, quan hi ha feina ho entén i s'espera. El client bonrollista a més de ser educat i esperar-se quan hi ha feina pots parlar amb ell del que sigui, t'hi portes bé.

* D'aquests tipus de clients te'n trobaràs més o menys depenent del bar,cafeteria o restaurant on treballis.

4.) Els jefes:

4.1) Jefes "bonrollistes" però que són uns cabrons: Et tracten correctament, fins i tot fan bromes amb tu, però et paguen una merda punxada en un pal, 2-3 euros (basat en fets reals). O quan et deuen pasta, et donen copets a l'esquena i et miren amb cara de pena i els ulls plorosos i et diuen que ho estan passant molt malament, que amb la crisi la cosa va cada vegada pitjor; mentre tu saps que s'acaben de gastar la pasta en un viatge espiritual a l'Índia.

4.2) Jefes correctes: Encara que sembli impossible també n'hi han, de la mateixa manera que encara que sembli una llegenda de l'estil del montre del llac Ness, també queda algun treballadors conscienciats i solidaris.

4.2.1) Jefes rancis però correctes: Tot i ser força secs i no gaire simpàtics, et tracten correctament, et paguen religiosament a final de mes i compleixen la legalitat.

4.2.2) Jefes correctes que a més pots parlar amb ells i tenir-hi certa confiança.

4.3) Jefes cabrons: No dissimulen el seu cabronisme, apart de tractar els seus treballadors com a serfs de la gleba, els hi paguen una misèria, no els hi paguen les hores extra, i fan tots els trapis legals (o no) possibles per estalviar-se pasta a la seguretat social.

4.4) Encarregats cabrons: Aquests te'ls acostumes a trobar a les grans cadenes o multinacionals. Es pensen que l'empresa és seva i repeteixen fil per randa el discurs d'aquesta, faran tot el que sigui per mantenir el seu lloc "privilegiat" o ascendir i apretar els treballadors/es, que són vistos com els seus súbdits, inferiors que no han sapigut ser uns emprenadors com ell. Un cop l'empresa els acomiadi com qualsevol altre treballador, plorarant sang.

També podríem parlar dels companys de feina, en general m'he trobat companys de feina normals i corrents, em refereixo gent que pot ser més o menys simpàtica, més o menys xerraire... però que no estan tarats. I després m'he trobat alguns enganxats o bé a l'alcohol i/o la farlopa o el joc o a totes les tres coses. En el món de l'hosteleria s'ha de dir que també hi ha bastanta gent que li fot massa a l'alcohol, al estar cada dia envoltat d'ampolles i si a més tens colegues que et van a veure el bar, per tant s'ha de tenir una mica de cap.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada