diumenge, 7 d’abril de 2013

"Jo sóc..."

Avui analitzarem científicament i mitjançant el materialisme històric, què s'amaga darrere d'alguns "jo sóc..."

"Jo sóc una persona sensible"

Ni de conya, segur que és un cabrón mal parit. Una persona sensible no ho diu, de fet s'acostuma a  amagar la sensiblitat ja que s'equipara equivocadament a ser dèbil. A vegades les persones que es mostren més insensibles i més mal parides, són les més sensibles.

"Jo sóc feminista"

Si, ell és feminista perquè porta una sudadera amb el símbol feminista i la frase "sense les dones no hi ha revolució" i perquè després de moltes proves davant el mirall ha aconseguit parlar en femení sense cometre errors.
Això si, no li agrada que la seva nòvia surti de festa o tingui amics homes i li retreu constanment. En canvi ell si que pot sortir quan i amb qui li doni la gana.

"Jo sóc de classe obrera, treballador, comunista, roig,etc"

Traducció habitual: Sóc un estudiant o un gandul, o les dues coses i la mama encara em fa el llit. Això si sóc el més radical del món, vaig a totes les manis, faig totes les vagues (com que no treballo), ah i també tinc sudaderes amb la falç i el martell i se'm posa dura quan escolto la cançó d'Eina de "l'estat i la revolució", aquesta basòfia dogmàtica: https://www.youtube.com/watch?v=c8f3AaiO4q0

És curiós això de que "tothom" parli dels treballadors/es i de la consciència de classe menys els propis treballadors (en general), per desgràcia molts d'ells estaran mirant Sálvame, mirant el furgol i esperant que els hi vingui la pròxima baixada de salari o acomiadament.

També hi ha la versió "jo sóc anarquista"

Més del mateix amb sudaderes d'A circulades i grups punks, més beure litrones de cervessa o Don Simon i pintar algun "muerte al estado i viva la anarkia". És imprescindible escriure en k, sinó Manolo Kabezabolo (1) s'enfada.

"Jo faig moltes coses per canviar el món", "Jo sóc solidari",etc.

Vaig a les manis de les Vagues Generals al migdia, aprofitant les dos horetes del dinar; cada any dóno diners a la Marató; tinc un nen negret africà apadrinat, és molt mono i de tan en tan m'envia postals. Això si, denuncio la violència dels piquets i els escraches, les coses no es fan així, si no t'agrada alguna cosa, doncs denúncies o muntes un partit polític.



D'acord si, sóc un demagog, i m'agrada.

No som res.

____________________________________________________________________

(1) Per qui no el conegui Manolo Kabezabolo és un gran líder i ideòleg anarquista que té cançons com aquesta: https://www.youtube.com/watch?v=9L1bU7Wj5cE


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada