dijous, 21 de març de 2013

La desmemòria d'en Pere

Com cada tarda després d'una dura jornada laboral, en Pere es dirigí al Club Natació a realitzar unes quantes piscines abans d'arribar a casa i espaterrar-se al sofà a veure qualsevol programa. Com sempre, els vestuaris estaven força plens, dels homes forçuts habituals i dels que es passaven el dia al bar i feien quatre piscines creient que així ja havien complert l'objectiu de reduïr la panxa cervessera. Es va canviar ràpidament i anà cap a la piscina, pels passadissos va topar amb dues persones que el van mirar amb cara de sorpresa i de fàstic, al arribar a la piscina dos nois joves al van començar a assenyalar i a riure's entre ells, no en va fer gaire cas, es devien enriure d'aquell cos pelut i panxut, i ja hi estava acostumat. Al dutxar-se, un grup de dones situades al seu davant es van girar i van començar a cridar horroritzades, això ja li va estranyar més, així que va mirar-se per sota la cintura, ja que era el lloc on l'assenyalaven els dits acusadors d'aquelles dones, increïble, estava completament nu! En Pere sempre havia estat molt despistat, més d'una vegada havia perdut les claus de casa, s'havia deixat la maleta amb el portàtil al bar o fins i tot una vegada s'havia banyat amb el mòbil dins el banyador i no se'n havia adonat fins que l'havia vist al fons de la piscina; però això superava totes les pèrdues de memòria anteriors.

Davant els crits de les dones, el socorrista, un jove alt i forçut, va córrer enfurismat cap a ell, en Pere que ja havia superat la quarentena, pesava més de cent quilos i mai havia sigut gaire valent, va començar a córrer direcció cap els vestidors novament. Al entrar al passadís que portava al vestidor va relliscar, però sorprenenment i gràcies a que va recolzar les dues mans a la paret, no va caure. Estava ja apunt d'arribar als vestidors, quan es topà amb un grup d'escolars, un nen, li va fer la trabanqueta i finalment va caure al terra, sense tenir temps a reduïr la potència de l'impacte posant les dues mans al terra. L'impacte va ser més dur al no portar cap tipus de protecció de cintura en avall, el socorrista se li avalançar a sobre i agafant-lo per l'orella el va portar en un petit quartet situat al costat de la piscina on es guardaven els flotadors i el material de neteja.

Una parella de Mossos d'Esquadra al van venir a buscar al quartet i se'l van endur a comissaria, de fet ja el coneixien ja que el Pere havia participat anys anteriors en el moviment okupa de la ciutat, tot i que n'havia quedat força descontent i últimament ja estava força desconnectat, preferint omplir el seu temps lliure entre cervesses i pinxos al bar de la cantonada de casa, mentre despotricava de polítics, banquers,etc. i de la situació econòmica del país. Un esport molt tradicional, d'altre banda, en aquest país. El cap de 10 hores i de torturar-lo psicològicament amb una bateria de preguntes (això si, li vàren oferir un entrepà), els Mossos el van deixar en llibertat provisional, amb els càrrecs d'exhibicionisme i desordres públics, també li fou retirat el Carnet del Club Natació. Així doncs, es va haver de canviar de Club per un una mica més llunyà de les oficines on treballava i ho va passar tan malament que desde aquell dia va decidir anar sempre amb banyador sota els pantalons, així mai més s'hauria d'enrecordar de portar-lo a la motxila ni de possar-se'l al vestidor. Això no va evitar, però, que passats uns cinc mesos en el nou Club on s'havia fet soci, sense adonar-se'n es traiés el banyador i anés depullat cap a la piscina, afortunadament eren aproximadament les set del matí d'un dia entre setmana i ningú el va veure. Un cop se'n va adonar es dirigí al vestuari tapant-se amb les dues mans l'entrecuix, es canvià i decidí recórrer a un psicòleg a veure si el podia ajudar a esbrinar a què es devien aquelles pèrdues de memòria o faltes de concentració i a posar-hi remei.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada